Núvols de tipus baix

Nimboestrat

Nimboestrat
Cortines de precipitació desprenent-se d’un nimboestrat
  • Els nimboestrats vinguts de l’oest i que hagin estat precedits per masses nuvoloses cada cop més denses, ens assenyalen que un front atlàntic o una depressió ha començat a arribar. Així, la pluja ens podria acompanyar unes hores.
  • L’arribada de precipitació a causa de nimboestrats que provenen del mar, indica que hem entrat en un episodi de llevant que ens pot regar força.
  • Cal esperar que es mantingui la precipitació en el supòsit que el nimboestrat continuï d’un color gris uniforme.
  • En el cas que els nimboestrats comencin a permetre el pas d’una major claredat i la capa nuvolosa tingui un aspecte menys opressiu, la precipitació és a punt de desgastar-se, fins i tot d’aturar-se.
  • Si detectem un estratocúmul que agafa un to molt més uniforme, és fàcil que s’estigui convertint en un nimboestrat; la precipitació pot ser inevitable.
  • Els nimboestrats, que acompanyen moltes situacions de mal temps, fàcilment cobreixen moltes muntanyes.
  • La precipitació que es desprèn d’un nimboestrat és corrent que, fruit de la humitat de l’aire elevada del moment, generi boires arrapades a la superfície.
  • Un nimboestrat aproximant-se porta associades cortines de precipitació; és important veure la direcció que agafen i valorar si ens trobem en la seva trajectòria. Si és així, el ruixat serà molt probable.
  • En el supòsit que una tempesta d’estiu ens hagi afectat, amb llamps i trons, és molt possible que la pluja es mantingui uns minuts més; en aquestes circumstàncies, el cumulonimbus s’ha desgastat i s’ha convertit en un nimboestrat, que també perdrà empenta, de manera que l’aturada de la precipitació no tardarà en arribar.

Estrat

Estrat
Boira hivernal matinal a la plana de Vic, símptoma clar d’estabilitat
  • En el supòsit que ens trobem en un indret elevat en els mesos de tardor i d’hivern envoltats d’una visibilitat horitzontal molt bona en el nostre nivell i les valls de l’entorn estiguin dins la boira, és una evidència manifesta que el bon temps ha de continuar.
  • Els estrats ubicats a les valls i les planes, en horari matinal, són sinònim d’una estabilitat de l’aire accentuada.
  • Tot i així, si ens trobem a l’estiu i en l’última tarda ha plogut, aquests estrats de les valls són fruit de la humitat elevada de l’aire que, de fet, podria afavorir que a la tarda següent tornés a ploure.
  • L’observació dels vessants de les muntanyes guarnits per estrats, és un indicatiu d’un ambient humit, essent relativament factible que la pluja no tardi gaire hores en caure.
  • La visió d’estrats corrent i de procedència entre el sud i l’est, amb núvols de tipus alt i mitjà més amunt que s’hi entrecreuen, ens assenyalarà la possibilitat d’un empitjorament causat per un focus de mal temps de caràcter mediterrani.
  • Durant les entrades de vent de llevant, estigui plovent o no, és corrent que molts estrats impulsats per aquest vent xoquin contra les serres litorals i prelitorals, un símptoma més de mal temps.
  • No és del tot estrany que, a la costa, una jornada assolellada i tèbia de primavera es converteixi en fantasmagòrica quan, empès per un ventet sobretot de l’est, un banc de boira baixa marítima tapi platges, viles i ciutats. Aquesta boira, però, no assenyala risc de precipitacions.
Estrat
Els estrats de tarda indiquen humitat en les capes baixes i, per tant, possibilitat d’un empitjorament
Estrats
Els bancs d’estrats matinals és fàcil que acabin desapareixent

Estratocúmul

Estratocúmuls
Els estratocúmuls, malgrat que poden tapar el cel i ser foscos, solen ser inofensius
  • Quan un estratocúmul deriva d’un cúmul que no ha pogut créixer, especialment en el decurs de la tarda, és símptoma d’una certa estabilitat atmosfèrica.
  • Els estratocúmuls poden veure’s molt foscos si no reben l’acció solar; aquest fet pot fer pensar que la pluja és imminent quan, en realitat, el més probable és que no se’n produeixi.
  • La formació d’un estratocúmul tot just per damunt o bé tapant una muntanya és un indici bastant probable de la penetració d’aire humit, factor que adverteix d’un possible canvi de temps.
  • Els estratocúmuls castellanus, que, d’entrada, ens podrien semblar cúmuls però amb una base més elevada de l’habitual, són un senyal clar d’inestabilitat; és més, algun d’aquests núvols pot convertir-se en un petit cumulonimbus.
  • En línies generals, es pot saber la direcció del vent i la seva intensitat aproximada tot seguint l’evolució dels estratocúmuls que es passegin per damunt o molt a prop del cim al qual volem dirigir-nos.
  • El mammatus és un estratocúmul, o sigui, que en la seva base tingui aparences en forma de bosses o mames, no sol suposar, de moment, un inici immediat de la precipitació.
  • En el cas que els estratocúmuls siguin trencats, hem de comptar amb el risc de ratxes fortes de vent a les zones altes; de la mateixa manera que si observem estratocúmuls arcus, o en forma d’arc, i encara que faci bon temps en tots dos supòsits.
  • Anàlogament als altocúmuls lenticulars, els estratocúmuls en forma de llentia o plat són un senyal de vent fort terral que impedirà un empitjorament del temps en les pròximes hores.
  • Diversos matins d’estiu, els estratocúmuls esdevenen molestos per a molts banyistes. Aquests núvols, en tot cas, només solen ser matinals, i és freqüent que a migdia s’hagin trencat. Ben poques vegades, es mantenen tota la jornada.
  • L’entrada a la costa d’alguns intervals d’estratocúmuls un migdia o tarda d’estiu no és un fet anòmal. És infreqüent que anunciïn canvis, i tan sols, per tant, són un reflex de la humitat de l’aire elevada. La marinada, a més, que és un senyal de bon temps, és qui s’ha encarregat per transportar-los fins al litoral.
Estratocúmuls
Els estratocúmuls més densos poden desembocar en un nimboestrat i provocar precipitació