Cúmul

• Un cúmul fractus pot ser, perfectament, la primera etapa de la formació d’un gran cúmul que a l’estiu esdevingui en tempesta.
• Comptant que els cúmuls es presentin inconnexos i es desfacin amb celeritat, no n’hem d’esperar conseqüències; en canvi, si es fan molt més abundants i creixen s’haurà de valorar el risc de ruixats en les pròximes hores.
• Serà bastant improbable que la tarda o el dia acabin plujosos en el cas que els cúmuls no sorgeixin fins a les hores centrals de la jornada.
• L’aparició de cúmuls després de diversos dies sense sorgir és un senyal d’una degradació de les condicions d’estabilitat; contràriament, una evidència de l’acabament d’una tongada de tempestes ve donada quan els cúmuls ja no es poden desenvolupar a diferència de les jornades anteriors.
• Un dia qualsevol de cúmuls d’evolució, desemboquin o no en tempesta, les formacions de cúmuls probablement ja es presentaran a mig matí.
• Normalment, abans esclatarà la tamborinada o més probable serà que ho faci com més d’hora s’hagin format les primeres cumulades.
• Els cúmuls congestus, aquells en forma d’una coliflor gegant, ja poden deixar xàfecs encara que localitzats.
• En general, cal comptar amb una més gran presència de cúmuls sobre les muntanyes, especialment en els vessants assolellats, que a l’entorn.
• Una jornada que comporti un desenvolupament de cúmuls, les bases és fàcil que cobreixin en forma de boira els cims de cara a la tarda. Si el temps és més tranquil, probablement no ho facin.
• És ben corrent observar des de la costa i en el període càlid de l’any, la formació de cumulades cap a l’interior i el Pirineu a partir de migdia. Només esporàdicament, ens canviaria el temps, atès que la precipitació posterior és més molt més fàcil que es  restringeixi en zones de muntanya.
• Sobretot entre el final de l’estiu i la tardor, és probable que, diversos dies, vegem damunt del mar parets de cúmuls, independentment d’altres masses nuvoloses presents. Aquests cúmuls marítims potents indiquen inestabilitat mediterrània acusada i, en conseqüència, risc de pluges intenses.
• L’existència de cúmuls fractus o trencats en els mesos de tardor, hivern i primavera és un símptoma de vent destacat.

Cumulonimbus

• Gairebé tots els cumulonimbus són fruit del creixement exagerat d’un cúmul.
• Un cúmul enorme es converteix en un cumulonimbus quan la seva part superior agafa un aspecte fibrós, menys definit, que perd, en definitiva, aquella forma de coliflor gegant.
• L’observació d’encluses és un avís del risc de tempesta, tot i que poden persistir habitualment encara que el cumulonimbus es trobi en vies de desaparició; en conseqüència, és d’interès cercar les grans torres que l’alimenten, o sigui, el nucli de la tempesta.
• És molt important, si ens trobem a l’aire lliure, parar atenció al desplaçament que pren un cumulonimbus, que, en general, agafen un moviment d’oest a est tot seguint la circulació de vent a les capes altes de la troposfera.
• L’acostament d’una tempesta o d’una línia de tempestes fora del migdia o la tarda, amb nuvolositat prèvia cada cop més compacta, sovint és l’avís del pas d’un front.
• Quan la nuvolositat perd definició i s’apropa un cel uniforme dins d’un mateix complex tempestuós, el xàfec és a punt d’afectar-nos; i com més uniformement gris sigui el cel, més intensa serà la precipitació.
• Dins d’una àrea tempestuosa, l’aproximació d’un cel molt recargolat que avança ràpidament és un indici molt evident i imminent d’un gir del vent, que serà fort, i d’un descens tèrmic, que ens duran la tempesta en si al damunt.
• Els cumulonimbus amb una base elevada, aquells que han derivat d’un estratocúmul castellanus, no presentaran massa activitat.
• Aquelles formacions arrodonides o en forma de bossa, els mammatus tècnicament, de vegades se situen en la base d’un cumulonimbus tot i que en una zona marginal; per això, malgrat que portin algun que altre llampec, amb prou feines generen precipitació.
• És freqüent que, diverses tardes de primavera i d’estiu, els cumulonimbus avancin de nord a sud i, per tant, sorgits al Pirineu, escombrin àrees interiors i, fins i tot, algunes litorals, però en aquest segon cas més marginalment.
• No obstant això, el més corrent és que els cumulonimbus es quedin a muntanya, i les seves torres i encluses enormes es divisin des d’una gran part del territori català, i no afectin altres indrets.
• En el supòsit que detectem que se’ns està formant un cumulonimbus al damunt, cal estar atents al perill d’una caiguda imminent de llamps.
• Amb el pas de fronts en els mesos càlids, hem de comptar amb la possibilitat de formació de nombrosos cumulonimbus que circulin, amb preferència, de sud-oest a nord-est. En aquests circumstàncies, les tempestes poden ser fortes.
• Els corrents d’aire descendents i la precipitació que porten associats els cumulonimbus comporten una davallada de la temperatura brusca i significativa.
• Dos elements relativament corrents de les tempestes estiuenques són la calamarsa i la pedra.