Núvols de tipus alt

Cirrus

L’aparició de cirrus provinents de l’oest al nord-oest, cada vegada més abundants i espessos, és un senyal possible de l’acostament d’un front atlàntic.
En canvi, si les formacions de cirrus presenten un caire irregular en el cel i no apareixen en major nombre ni espessor, no cal esperar cap empitjorament.
L’arribada de cirrus en formacions clarament creixents venint del nord, o del nord al nord-oest, pot alertar d’un canvi que portaria, sobretot, un descens de la temperatura.
La presència de cirrus densos al final d’una tarda d’estiu és símptoma de la desfeta de nuclis de tempesta que han descarregat a una certa distància. Com més avançada sigui la tarda, més difícil serà que els núvols es regenerin.
La persistència i l’eixamplament de les esteles de condensació dels avions, que vénen a ser cirrus artificials, indiquen una humitat elevada a les capes altes de la troposfera, que podria portar a un empitjorament; això no obstant, si es desfan amb rapidesa és senyal de sequedat de l’aire i, per tant, de bon temps.

Agrupacions de cirrocúmuls que apareixen en formacions creixents i provinents de l’oest, i mesclats amb nombroses masses de cirrus, indiquen la possible arribada d’un front atlàntic.
Capes de cirrocúmuls aïllades i inconnexes, encara que acompanyades de cirrus, difícilment indiquen canvis.
La presència de cirrocúmuls en què en la seva part superior hi tenen una petita torreta, tècnicament anomenats castellanus, núvols factibles d’aparèixer en els mesos càlids i procedents del sud-oest o l’oest, és un símptoma d’una degradació de les condicions d’estabilitat.

Els vels o les capes de cirroestrats provinents de l’oest, o de l’oest al nord-oest, en formacions creixents i precedits per molts cirrus, és un indicatiu de l’acostament d’un front atlàntic.
En el supòsit que les capes de cirroestrats ni augmentin en nombre ni s’espesseixin, no tindran, probablement, cap significació amb vista al pronòstic.
Les últimes restes de les tempestes d’una tarda d’estiu agafen forma de cirroestrats, com en el cas descrit dels cirrus densos, de manera que, en aquestes circumstàncies, no és d’esperar que se’n formin més, de tempestes, si ens trobem al final de la tarda.
L’halo, com hem vist, és originat per un cirroestrat, però no ens hem de prendre al peu de la lletra les dites que l’assenyalen com un precursor de la pluja.