Classificació dels núvols

L’enorme diversitat de núvols que podem observar als cels del nostre planeta va portar a unes classificacions acurades per tal de distingir-los. Són les següents:

1. Segons la seva altitud
2. Segons la constitució física
3. En funció de l’extensió horitzontal i vertical
4. En funció de l’origen

• Núvols alts > Compresos entre 6.000 i 12.000 metres d’altitud  (cirrus, cirrocúmuls i cirroestrats).
• Núvols mitjans > Compresos entre 3.000 i 6.000 metres d’altitud (altocúmuls i altoestrats).
• Núvols baixos > Compresos entre 0 i 3.000 metres d’altitud  (estrats, estratocúmuls i nimboestrats).
• Núvols de desenvolupament vertical > Compresos entre 500 i 12.000 metres d’altitud (cúmuls i cumulonimbus).

Val a dir que aquesta tipologia no tan sols és la més coneguda, sinó que, i sobretot, és la més rellevant.

•  Formats per gotetes d’aigua líquides
• Formats per cristalls de glaç
• Formats per gotetes d’aigua que s’han glaçat
• Núvols mitxos 

• Núvols cumuliformes: El desenvolupament vertical del núvol és superior a la seva extensió horitzontal.
• Núvols estratiformes: L’extensió horitzontal del núvol és superior al seu desenvolupament vertical.

• Núvols convectius: Són els generats a conseqüència de corrents d’aire ascendents fruit de la inestabilitat atmosfèrica a causa de l’escalfament del sòl.
• Núvols orogràfics: Es generen fruit del xoc de l’aire contra un relleu o un sistema muntanyós i que, en remuntar-lo, es refreda i els forma.
• Núvols frontals: És el resultat de l’ascens d’una massa d’aire damunt d’una l’altra quan es produeix un xoc entre elles.