Què és un núvol?
Un núvol és un conjunt visible de minúscules gotetes d’aigua o de cristalls de glaç que es troba en suspensió a l’atmosfera. Dit d’una altra manera:també podem evocar els núvols com les formes de condensació i sublimació per antonomàsia, a la vegada que una conseqüència directa de les variacions de calor i humitat que es produeixen en l’atmosfera.
Imatge: Enclusa fantàstica. Foto: Jordi Sacasas
Els núvols, part fonamental de la meteorologia
Els núvols són una part fonamental i imprescindible de la meteorologia. Els núvols formen part de la nostra vida quotidiana. Ens acompanyen silenciosament gairebé tots els dies. Alguns són d’una bellesa exquisida, i ens conviden a la contemplació, com si fossin obres d’art. Altres núvols són més monòtons, més homogenis i no desperten l’atracció de la mirada ni de les càmeres fotogràfiques. I n’hem vist a milers, o milions fins i tot, al llarg de la nostra vida.
Imatge: Tempesta a la llunyania. Foto: Jordi Sacasas
Els núvols, una meravella de la natura
Els núvols, tot un regal natural
És una realitat irrefutable que l’home, molt possiblement des dels mateixos inicis de la humanitat, ha observat, sovint amb admiració i fascinació, els núvols. Els núvols són una de les màximes meravelles no solament de la meteorologia sinó de la natura en general.
La gran diversitat de núvols
Cap núvol és idèntic a un altre i, en conseqüència, la varietat n’és totalment astorant. En aquest sentit, no és cap desmesura afirmar que en cada moment milions de núvols planen sobre els cels de la Terra. Els uns són menuts i inofensius, mentre que uns altres són enèrgics i poderosos. Altres, de la seva part, amb prou feines esdevenen un obstacle per a l’acció solar, mentre que molts tapen i ennegreixen el cel.
Mesura dels núvols
Els vuitens de cel cobert
Bàsicament, la mesura dels núvols al·ludeix a l’observació d’aquests pel que fa a la seva quantitat. Cal dir que una pràctica de cara a avaluar la quantitat de núvols present en un instant qualsevol és allò que s’anomena vuitens de cel cobert, o sigui, la divisió del cel en vuit parts considerant la porció de cel ennuvolada. Per exemple, zero vuitens és sinònim de cel serè; un cel mig tapat són quatre vuitens, i un cel tapat són vuit vuitens.
Nuvolositat total i nuvolositat parcial
Apuntant dos conceptes més, cal anotar la nuvolositat total; és a dir, la quantitat de nuvolositat observada en un moment determinat i que, basant-se en els vuitens, no fa cap mena de distinció entre núvols alts, mitjans, baixos o de desenvolupament vertical. I l’altre concepte és la nuvolositat parcial, o sigui, la fracció de cel cobert per a cada un dels tipus esmentats.
Formació dels núvols
Els núvols, resultat de la condensació i la sublimació del vapor d’aigua
El vapor d’aigua present en l’atmosfera pot passar d’estat gasós a estat líquid, un procés físic que porta el nom de condensació, o bé transmutar d’estat gasós a sòlid, allò que es coneix amb el terme de sublimació, o sigui, el glaçament del vapor d’aigua.
El paper fonamental dels nuclis higroscòpics
El nombre de gotetes d’aigua o de cristalls de glaç és, dins un núvol, enorme, mentre que la seva mida és tan diminuta que aquestes gotetes o els cristalls poden mantenir-se en l’aire sense caure. Ara bé, és indispensable, per poder-se formar, l’existència de nuclis de condensació o sublimació, o sigui, els denominats nuclis higroscòpics, que absorbeixen la humitat i damunt se’n genera la condensació o la sublimació, i que són la base fonamental per a la formació dels núvols.
La saturació
Quan el nivell de vapor d’aigua és màxim, això és, que ja no en permet més, parlem de saturació. En aquest instant, qualsevol afegit de vapor d’aigua genera les gotetes d’aigua o els cristalls de glaç que condueixen a la formació de la nuvolositat.
Els ascensos d’aire, factor clau per a la formació de la nuvolositat
Per tal que es produeixi condensació o sublimació hi ha d’haver unes circumstàncies singulars que ho afavoreixin. Particularment, és necessari emfatitzar els ascensos de masses d’aire.
Així, quan una porció d’aire s’aixeca va trobant-se una temperatura inferior, de manera que la porció d’aire es refreda. Més amunt, la porció d’aire se satura. És aquí on neix el núvol. A aquest punt se l’ha batejat amb el nom de nivell de condensació.
Mecanismes que produeixen ascensos d’aire
Els mecanismes principals que comporten ascensos de masses d’aire en sumen quatre. Són els següents:
- Convecció: És un ascens de l’aire damunt d’una superfície escalfada.
- Causes orogràfiques. És un ascens de l’aire a conseqüència d’una barrera muntanyosa que l’ha fet elevar.
- Ascensos ciclònics. Són aquells produïts per la convergència de fluxos d’aire.
- Ascensos frontals. Són aquells produïts per l’aixecament de les capes d’aire menys pesades localitzades davant d’un front.
L’observació dels núvols
L’interès ancestral pels núvols
L’home ha observat, des de temps proppassats, els núvols. Mentre que en una infinitat d’ocasions ha quedat sorprès a causa de la seva bellesa, sovint els ha albirat des d’una perspectiva pràctica. Així, els núvols són una eina útil i de vegades imprescindible per a realitzar un pronòstic meteorològic fiable i acurat.
De fet, des de temps ancestrals, és conegut que ha estat la gent del camp i els mariners les persones que amb més atenció han seguit l’evolució de la nuvolositat i les pistes que donava en vistes al temps futur. Per tant, molts cops la supervivència va anar lligada a la meteorologia futura; d’aquí, va venir l’interès per observar-los i estudiar-los.
L’observació dels núvols, vital per a la predicció meteorològica
Avui dia, els meteoròlegs, a banda de tenir el suport dels mapes del temps, les imatges de satèl·lit i el radar, observem els núvols per tal de confeccionar uns prònòstics més precisos.
Ara bé, no solament els meteoròlegs parem atenció a la nuvolositat, sinó que molts aficionats realitzen, a través de la seva observació, prediccions casolanes. Però una cosa és certa: per saber interpretar els senyals del temps que ha de fer mitjançant els núvols, cal experiència.
El color dels núvols
És un fet inqüestionable que un dels aspectes més atractius dels núvols és el seu color, i malgrat que, pròpiament, tots són blancs, nosaltres els veiem amb una disparitat cromàtica elevada, a parer del gènere, del tipus, del gruix o de l’hora.
La diferència entre els núvols i la boira
Tant la boira com els núvols són el resultat de la condensació del vapor d’aigua contingut en l’atmosfera quan la humitat relativa de l’aire és del 100%. Ara bé, els núvols tendeixen a situar-se a una certa altura, mentre que la boira és un núvol tan baix que toca la superfície del terra. En sentit estricte, parlem de boira quan la visibilitat horitzontal és inferior a un quilòmetre.
Imatge: Núvols llimats pel vent en altura. Foto: Jordi Sacasas
