Els gèneres de núvols

Definició:
Núvol de tipus alt que té una estructura fibrosa, a mode de filaments o cabells, és de color blanc i deixa passar el sol a través. 

Altitud:
Situat entre els 8.000 i 12.000 metres. 

Constitució física:
Format únicament per cristalls de glaç.

Formació:
Es formen quan una massa d’aire ascendeix i se satura a l’alta  troposfera. 

Origen del terme:
Provinent del llatí, significa rínxol. 

Abreviatura:
Ci 

Curiositat:
És el gènere de núvol que es desplaça a més velocitat.

Definició:
Núvol de tipus alt que constitueix un camp o una agrupació de petits flocs blancs, arrodonits, que permeten el pas dels raigs solars i disposats de manera força regular. 

Altitud:
Se situa entre els 6.000 i 8.000 metres. 

Constitució física:
Són formats per cristalls de glaç.

Formació:
Es formen quan una massa d’aire ascendeix i se satura a l’alta troposfera.

Origen del terme:
Combinació dels mots llatins cirrus, que vol dir rínxol, i cumulus, que significa aglomeració

Abreviatura:
Cc

Curiositat:
És el gènere de núvol menys freqüent de tots. 

Definició:
Núvol de tipus alt que forma un vel blanquinós –filamentós en les seves zones perifèriques- que pot ocupar una bona part del cel. 

Altitud:
Emplaçat entre els 6.000 i 8.000 metres.

Constitució física:
És format exclusivament per cristalls de glaç. 

Formació:
Neix quan una massa d’aire ha ascendit fins a l’alta troposfera i s’ha sublimat.

Origen del terme:
Combinació de cirrus, que significa rínxol, i stratus, que vol dir capa.

Abreviatura:
Cs

Curiositat:
Sovint produeix un halo, aquell cercle al voltant del sol o la lluna.

Definició:
Núvol de tipus mitjà que genera un banc o una capa de flocs blancs o grisos, que produeix ombres, encara que l’acció solar pot arribar aflebida al sòl.

Altitud:
Se situa entre els 3.000 i 6.000 metres. 

Constitució física:
Està compost de gotetes d’aigua, encara que puntualment poden contenir cristalls de gel. 

Formació:
Se solen formar quan ascendeix una massa d’aire empesa per un front que s’aproxima.

Origen del terme:
Combinació d’altus, que vol dir alt, i stratus, sinònim de capa. 

Abreviatura:
Ac

Curiositat:
Poden provocar corones, aquell cercle petit al voltant del sol o la lluna.

Definició:
Núvol de tipus mitjà que es troba entre els 3.000 i 6.000 metres, forma una capa més aviat grisa i d’aspecte uniforme que tapa de manera parcial o total el cel. 

Altitud:
S’ubica entre els 3.000 i 6.000 metres.

Constitució física:
Poden estar formats per una mescla de gotetes d’aigua i de cristalls de glaç, i de vegades per gotetes d’aigua sobrerefredada.

Formació:
Solen generar-se quan puja una massa d’aire empesa per un front que s’acosta.

Origen del terme:
Barreja d’altus, o sigui, alt, i stratus, que vol dir capa.

Abreviatura:
As

Curiositat:
Un altoestrat tant pot deixar veure el sol com ser totalment opac.

Definició:
Núvol baix clarament grisós, que sol cobrir el cel, pot tenir alguns quilòmetres de gruix i aboca precipitació continuada i uniforme.

Altitud:
Establert entre els 2.000 i 5.000 metres. 

Constitució física:
Està compost per gotetes d’aigua, encara que, esporàdicament, si la part superior s’ubica a una altitud notable, pot estar compost de gotetes sobrerefredades. 

Formació:
Acostumen a generar-se quan una massa d’aire càlid ascendeix per sobre d’una zona d’aire fred. 

Origen del terme:
Mescla dels mots llatins nimbus, que vol dir pluja, i stratus, o sigui, capa. 

Abreviatura:
Ns

Curiositat:
És el gènere de núvol que, per excel·lència, comporta precipitació sense llamps i trons.

Definició:
Núvol de tipus baix que forma un mantell gris i homogeni, tot i que pot deixar entreveure el sol.

Altitud:
S’ubica entre els 0 i 2.000 metres.

Constitució física:
És format exclusivament per gotetes d’aigua.

Formació:
Acostumen a formar-se pel refredament de les capes inferiors o per irrupcions d’aire càlid sobre una superfície freda. 

Origen del terme:
Prové del llatí stratus, o sigui, capa.

Abreviatura:
St

Curiositat:
Tot sovint, la boira no és altra cosa que un estrat.

Definició:
Núvol de tipus baix que constitueix una capa blanquinosa o grisosa, en funció del seu gruix, i que esporàdicament pot comportar una precipitació feble. 

Altitud:
S’ubiquen entre els 2.000 i 4.000 metres.

Constitució física:
Està compost únicament de gotetes d’aigua a causa de la seva baixa altura.

Formació:
Es formen, tot sovint, enmig de masses d’aire humit. 

Origen del terme:
Prové del llatí stratus, que vol dir capa, i cumulus, que significa aglomeració. 

Abreviatura:
Sc

Curiositat:
És el gènere de núvol més freqüent.

Definició:
Núvol de desenvolupament vertical que, tot i que la seva base sol ser bastant horitzontal i enfosquida, la part superior pot tenir un aspecte clar i evident de coliflor.

Altitud:
És emplaçat entre els 2.000 i 6.000 metres.

Constitució física:
Són formats de gotetes d’aigua, encara que els seus cims, en el supòsit que s’enlairin fins a altures considerables, contenen cristalls de glaç o, sobretot, gotetes d’aigua sobrerefredades. 

Formació:
Solen néixer a partir de corrents d’aire convectius, que parteixen d’un sòl escalfat.

Origen del terme:
Prové del llatí cumulus, que ve a dir aglomeració. 

Abreviatura:
Cu

Curiositat:
És el gènere de núvol típic de l’estiu.

Definició:
Núvol de desenvolupament vertical que produeix tempestes i que presenta grans torres o una forma d’enclusa característica, que poden ser d’un blanc marcat que contrasta amb una base molt fosca. 

Altitud:
Partint de prop de la superfície, poden créixer fins als 12.000 metres. 

Constitució física:
Està compost tant de gotetes d’aigua, a la part inferior, com de cristalls de glaç, a la part superior.

Formació:
Se solen formar a causa de corrents d’aire ascendents convectius. 

Origen del terme:
Combinació de cúmul i nimbus, és a dir, aglomeració i pluja.

Abreviatura:
Cb

Curiositat:
Està considerat el rei dels núvols, el més espectacular i és el més conegut.