Site Overlay

Els gèneres de núvols

La pionera classificació de Howard

Cal subratllar que la classificació internacional de núvols és d’ús universal des de l’any 1896. No obstant això, el seu precedent, que en va ser la base, data del 1803. 

Va ser el farmacèutic londinenc Luke Howard (1772-1864) el seu gran pioner. A conseqüència de la gran afició que dipositava en l’observació del cel, Howard va publicar un treball acompanyat d’il·lustracions i que ja establia quatre tipologies principals de núvols. Val a dir que va definir cada tipologia en llatí atès que aquesta llengua habitualment era utilitzada, per ser evocada com a erudita, en la comunitat científica.

Les quatre tipologies eren les següents: els cirrus, que els veia semblants a cabells; els estratus, núvols que observava en capes; els cumulus, aquells que li semblaven amuntegats, i els nimbus, els que provocaven precipitació.

La classificació de l’Atles Internacional de Núvols

L’Atles Internacional de Núvols de l’Organització Meteorològica Mundial en distingeix deu gèneres, que representen el punt de partida i la sòlida base d’un llistat molt més eixamplat. 

Cal apuntar que cada gènere és únic, això és, un núvol no pot pertànyer, alhora, a dos gèneres, encara que a partir d’aquí hi ha una sèrie de subdivisions que han estat denominades com a varietats, espècies, particularitats suplementàries i núvols annexos.

Quins són els deu gèneres de núvols?

Els deu gèneres de núvols són els següents:

Cirrus

Definició:
Núvol de tipus alt que té una estructura fibrosa, a mode de filaments o cabells, és de color blanc i deixa passar el sol a través. 

Altitud:
Situat entre els 8.000 i 12.000 metres. 

Constitució física:
Format únicament per cristalls de glaç.

Formació:
Es formen quan una massa d’aire ascendeix i se satura a l’alta  troposfera. 

Origen del terme:
Provinent del llatí, significa rínxol. 

Abreviatura:
Ci 

Curiositat:
És el gènere de núvol que es desplaça a més velocitat.

Cirrocúmul

Definició:
Núvol de tipus alt que constitueix un camp o una agrupació de petits flocs blancs, arrodonits, que permeten el pas dels raigs solars i disposats de manera força regular. 

Altitud:
Se situa entre els 6.000 i 8.000 metres. 

Constitució física:
Són formats per cristalls de glaç.

Formació:
Es formen quan una massa d’aire ascendeix i se satura a l’alta troposfera.

Origen del terme:
Combinació dels mots llatins cirrus, que vol dir rínxol, i cumulus, que significa aglomeració

Abreviatura:
Cc

Curiositat:
És el gènere de núvol menys freqüent de tots. 

Cirroestrat

Definició:
Núvol de tipus alt que forma un vel blanquinós –filamentós en les seves zones perifèriques- que pot ocupar una bona part del cel. 

Altitud:
Emplaçat entre els 6.000 i 8.000 metres.

Constitució física:
És format exclusivament per cristalls de glaç. 

Formació:
Neix quan una massa d’aire ha ascendit fins a l’alta troposfera i s’ha sublimat.

Origen del terme:
Combinació de cirrus, que significa rínxol, i stratus, que vol dir capa.

Abreviatura:
Cs

Curiositat:
Sovint produeix un halo, aquell cercle al voltant del sol o la lluna.

Altocúmul

Definició:
Núvol de tipus mitjà que genera un banc o una capa de flocs blancs o grisos, que produeix ombres, encara que l’acció solar pot arribar aflebida al sòl.

Altitud:
Se situa entre els 3.000 i 6.000 metres. 

Constitució física:
Està compost de gotetes d’aigua, encara que puntualment poden contenir cristalls de gel. 

Formació:
Se solen formar quan ascendeix una massa d’aire empesa per un front que s’aproxima.

Origen del terme:
Combinació d’altus, que vol dir alt, i stratus, sinònim de capa. 

Abreviatura:
Ac

Curiositat:
Poden provocar corones, aquell cercle petit al voltant del sol o la lluna.

Altoestrat

Definició:
Núvol de tipus mitjà que es troba entre els 3.000 i 6.000 metres, forma una capa més aviat grisa i d’aspecte uniforme que tapa de manera parcial o total el cel. 

Altitud:
S’ubica entre els 3.000 i 6.000 metres.

Constitució física:
Poden estar formats per una mescla de gotetes d’aigua i de cristalls de glaç, i de vegades per gotetes d’aigua sobrerefredada.

Formació:
Solen generar-se quan puja una massa d’aire empesa per un front que s’acosta.

Origen del terme:
Barreja d’altus, o sigui, alt, i stratus, que vol dir capa.

Abreviatura:
As

Curiositat:
Un altoestrat tant pot deixar veure el sol com ser totalment opac.

Nimboestrat

Definició:
Núvol baix clarament grisós, que sol cobrir el cel, pot tenir alguns quilòmetres de gruix i aboca precipitació continuada i uniforme.

Altitud:
Establert entre els 2.000 i 5.000 metres. 

Constitució física:
Està compost per gotetes d’aigua, encara que, esporàdicament, si la part superior s’ubica a una altitud notable, pot estar compost de gotetes sobrerefredades. 

Formació:
Acostumen a generar-se quan una massa d’aire càlid ascendeix per sobre d’una zona d’aire fred. 

Origen del terme:
Mescla dels mots llatins nimbus, que vol dir pluja, i stratus, o sigui, capa. 

Abreviatura:
Ns

Curiositat:
És el gènere de núvol que, per excel·lència, comporta precipitació sense llamps i trons.

Estrat

Definició:
Núvol de tipus baix que forma un mantell gris i homogeni, tot i que pot deixar entreveure el sol.

Altitud:
S’ubica entre els 0 i 2.000 metres.

Constitució física:
És format exclusivament per gotetes d’aigua.

Formació:
Acostumen a formar-se pel refredament de les capes inferiors o per irrupcions d’aire càlid sobre una superfície freda. 

Origen del terme:
Prové del llatí stratus, o sigui, capa.

Abreviatura:
St

Curiositat:
Tot sovint, la boira no és altra cosa que un estrat.

Estratocúmul

Definició:
Núvol de tipus baix que constitueix una capa blanquinosa o grisosa, en funció del seu gruix, i que esporàdicament pot comportar una precipitació feble. 

Altitud:
S’ubiquen entre els 2.000 i 4.000 metres.

Constitució física:
Està compost únicament de gotetes d’aigua a causa de la seva baixa altura.

Formació:
Es formen, tot sovint, enmig de masses d’aire humit. 

Origen del terme:
Prové del llatí stratus, que vol dir capa, i cumulus, que significa aglomeració. 

Abreviatura:
Sc

Curiositat:
És el gènere de núvol més freqüent.

Cúmul

Definició:
Núvol de desenvolupament vertical que, tot i que la seva base sol ser bastant horitzontal i enfosquida, la part superior pot tenir un aspecte clar i evident de coliflor.

Altitud:
És emplaçat entre els 2.000 i 6.000 metres.

Constitució física:
Són formats de gotetes d’aigua, encara que els seus cims, en el supòsit que s’enlairin fins a altures considerables, contenen cristalls de glaç o, sobretot, gotetes d’aigua sobrerefredades. 

Formació:
Solen néixer a partir de corrents d’aire convectius, que parteixen d’un sòl escalfat.

Origen del terme:
Prové del llatí cumulus, que ve a dir aglomeració. 

Abreviatura:
Cu

Curiositat:
És el gènere de núvol típic de l’estiu.

Cumulonimbus

Definició:
Núvol de desenvolupament vertical que produeix tempestes i que presenta grans torres o una forma d’enclusa característica, que poden ser d’un blanc marcat que contrasta amb una base molt fosca. 

Altitud:
Partint de prop de la superfície, poden créixer fins als 12.000 metres. 

Constitució física:
Està compost tant de gotetes d’aigua, a la part inferior, com de cristalls de glaç, a la part superior.

Formació:
Se solen formar a causa de corrents d’aire ascendents convectius. 

Origen del terme:
Combinació de cúmul i nimbus, és a dir, aglomeració i pluja.

Abreviatura:
Cb

Curiositat:
Està considerat el rei dels núvols, el més espectacular i és el més conegut.