La pionera classificació de Howard
Cal subratllar que la classificació internacional de núvols és d’ús universal des de l’any 1896. No obstant això, el seu precedent, que en va ser la base, data del 1803.
Va ser el farmacèutic londinenc Luke Howard (1772-1864) el seu gran pioner. A conseqüència de la gran afició que dipositava en l’observació del cel, Howard va publicar un treball acompanyat d’il·lustracions i que ja establia quatre tipologies principals de núvols. Val a dir que va definir cada tipologia en llatí atès que aquesta llengua habitualment era utilitzada, per ser evocada com a erudita, en la comunitat científica.
Les quatre tipologies eren les següents: els cirrus, que els veia semblants a cabells; els estratus, núvols que observava en capes; els cumulus, aquells que li semblaven amuntegats, i els nimbus, els que provocaven precipitació.
La classificació de l’Atles Internacional de Núvols
L’Atles Internacional de Núvols de l’Organització Meteorològica Mundial en distingeix deu gèneres, que representen el punt de partida i la sòlida base d’un llistat molt més eixamplat.
Cal apuntar que cada gènere és únic, això és, un núvol no pot pertànyer, alhora, a dos gèneres, encara que a partir d’aquí hi ha una sèrie de subdivisions que han estat denominades com a varietats, espècies, particularitats suplementàries i núvols annexos.
Quins són els deu gèneres de núvols?
Els deu gèneres de núvols són els següents: